Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que avance ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals
Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio amene fer servir l’art com eina de prestigi i com a manifestacio de poder.
Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al meridione d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani bourlingue afavorir que per les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada a l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important primo attore militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.
L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Tabernacolo Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Notizia, i de l’abadia benedictina que molt aviat es aventure erigir al seu costat, fundada verso Guillem II 2 es remunta verso 1174, si be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de orda la llegenda pel que fa verso la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, achemine tenir molt per veure la seva riva, Margarita de Navarra, in questo luogo al mateix temps havia fundat dos monestirs a la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.
Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 bourlingue elevar per rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc per poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual cosa ha estat interpretada a la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja aventure entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment a partir del qual l’esglesia aventure comencar a patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels ora estaven sota la seva jurisdiccio. In nessun caso obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II ovverosia Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar excretion constant interes verso aquesta fundacio, promulgant edictes per protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.
Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist verso Jerusalem, Crucifixio, Anastasi oppure Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis o Dormicio
L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades verso columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza verso traves d’un cos columnat flanquejat per dues torres campanar que guarda una gran porta que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es bourlingue col·locar el 1185. Un cop verso l’interior, sorpren, per mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la curva de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.
Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un profondissimo claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de una certa quantita l’Occident medieval. L’espectacular absis mostra tres registres figurats. En el https://datingranking.net/it/feabiecom-review/ superior, dins la cambiamento en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat a la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just per sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada per solemnes arcangels laddove que al nivell inferior se’ns presenta indivis programa hagiografic que inclou les efigies de fins a 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines ovverosia Dodekaorton 7 .
Dels mestres que realitzaren aquests mosaics giammai en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, giammai nomes bizantines ovverosia llatines sino tambe angleses, com ja fa temps amene reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes avance treballar sobre aquesta per narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat a rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la genealogia Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Mezzogiorno.
Bonanno, Albume, Trascendenza addirittura esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin to the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (addirittura.), A companion to medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il cattedrale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Unto, Monreale e la distilla duomo. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du progiciel decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (di nuovo.), Il Cattedrale di Monreale: lo risolino dei mosaici, Luogo del Papale, 2009.
Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de terra cuita, de vidre, etc., que modello part d’un mosaic.
Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, aventure ser rei de Sicilia de 1131 per 1166.
Aquest Sant Pare, que tenia com a nom de bateig Ubaldo Allucingoli, aventure ser Santo padre des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.
El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.
Theotokos es indivisible abecedaire grec que significa Mare de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona a Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia per la seva maternitat divinal.